La seguretat contra incendis a les empreses: guia completa per complir la normativa

Un incendi en una oficina oberta, un magatzem o un taller pot convertir-se en una situació mortal en qüestió de minuts. Els fums tòxics poden provocar víctimes molt abans que les flames arribin a determinades zones. En un incendi, una evacuació mal organitzada, unes vies d’evacuació obstruïdes o un sistema d’extracció de fums que no funcioni correctament poden agreujar considerablement les conseqüències del sinistre.

És un escenari que es pot produir amb més freqüència del que pensem. Per això, la prevenció i la preparació han de formar part de la gestió diària de qualsevol empresa.

Destrucció de locals, existències, dades digitals, interrupció de la producció, pèrdua de clients... Les conseqüències econòmiques d’un incendi poden ser considerables. I l’assegurança no cobreix necessàriament totes les pèrdues.

Sense un pla de continuïtat del negoci, una empresa pot trobar-se ràpidament amb greus dificultats financeres, especialment quan la interrupció de l’activitat es prolonga durant diverses setmanes.

En cas d’incompliment de les obligacions de seguretat, poden derivar-se responsabilitats civils, administratives i fins i tot penals, en funció de les circumstàncies i de la normativa aplicable.

Més enllà de les possibles sancions, la reputació de l’empresa també es pot veure afectada de manera duradora. Un incendi greu pot comprometre la confiança de clients, proveïdors, empleats i socis comercials, especialment quan es posen de manifest deficiències en les mesures de prevenció.

El marc normatiu: quines són les teves obligacions?

La normativa espanyola en matèria de prevenció i protecció contra incendis a les empreses s’articula al voltant de diferents textos legals i reglamentaris. Comprendre aquest marc és essencial per evitar omissions.

La prevenció de riscos laborals: la base comuna

La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, estableix l’obligació de l’empresari d’avaluar els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors i de planificar les mesures preventives corresponents. Aquesta avaluació s’ha d’actualitzar quan canviïn les condicions de treball i quan sigui necessari com a conseqüència dels danys per a la salut que s’hagin produït.

En matèria d’incendis, això implica integrar el risc d’incendi en l’avaluació de riscos laborals i adoptar les mesures preventives i de protecció adequades.

Tres pilars estructuren aquesta obligació:

• L’avaluació del risc d’incendi s’ha d’integrar en l’avaluació de riscos laborals de l’empresa, tenint en compte les característiques de cada zona, activitat, instal·lació i equip.
• L’aplicació de mesures de prevenció i protecció adequades: extintors, sistemes de detecció i alarma, senyalització, procediments d’emergència i formació.
• La traçabilitat d’aquestes accions, mitjançant la documentació de les comprovacions, manteniments, formacions, simulacres i altres mesures preventives aplicables.

A més de la normativa de prevenció de riscos laborals, s’apliquen diferents reglaments en funció de la naturalesa i les característiques de l’establiment.

A Catalunya, també cal tenir en compte la normativa autonòmica aplicable en matèria de prevenció i seguretat en cas d’incendi, així com les competències dels ajuntaments i d’altres organismes.

A la pràctica, moltes empreses no saben exactament quina normativa s’aplica a les seves instal·lacions, especialment després d’una reforma, una ampliació o un canvi d’activitat.

Per això, és important comprovar les obligacions aplicables amb els organismes competents de la Generalitat de Catalunya, així com amb l’ajuntament corresponent o altres organismes competents.

Disposar dels equips adequats no és suficient. També han de ser apropiats per als riscos presents, estar correctament instal·lats, ser accessibles i sotmetre’s a les operacions de manteniment previstes per la normativa.

Aquests són alguns dels principals pilars tècnics de la seguretat contra incendis a les empreses.

El sistema de detecció i alarma contra incendis constitueix una de les primeres línies de defensa. La seva funció és detectar un incendi tan aviat com sigui possible i activar l’alerta abans que la situació s’agreugi.

A Espanya, les característiques dels sistemes de detecció i alarma depenen de l’activitat, el tipus d’establiment, les seves característiques constructives i la normativa específica aplicable.

Entre els principals elements hi trobem:

• Detectors automàtics d’incendis, capaços d’identificar determinats indicis d’incendi i activar l’alarma.
• Polsadors manuals d’alarma, que permeten a una persona activar manualment el senyal d’alarma.
• Centrals de detecció i alarma, que reben i processen els senyals procedents dels diferents dispositius.
• Sistemes d’alarma i senyalització, destinats a alertar els ocupants i facilitar una evacuació ràpida i ordenada.

Un punt de vigilància que sovint es descuida: el manteniment. Un detector brut, una bateria descarregada o un cable desconnectat durant unes obres poden comprometre el funcionament de tota la instal·lació.

El RIPCI estableix programes mínims de manteniment per als equips i sistemes de protecció activa contra incendis, a més de les operacions indicades pels fabricants.

L’extintor continua sent un dels principals mitjans de primera intervenció davant d’un incendi.

A Espanya, la distribució i les característiques dels extintors s’han de determinar d’acord amb la normativa aplicable a l’establiment i amb els riscos que cal protegir. No s’ha de traslladar directament la regla francesa d’«un extintor per cada 200 m²».

Entre els principals tipus d’extintors hi trobem:

• Aigua polvoritzada amb additius: adequada per a determinats focs de materials sòlids i, segons l’agent i la seva certificació, per a determinats riscos relacionats amb líquids inflamables.
• Pols ABC: permet actuar sobre focs de les classes A, B i C. Tanmateix, genera una pols que pot reduir la visibilitat durant l’evacuació i afectar determinats equips electrònics.
• CO₂: especialment adequat per a determinats focs relacionats amb equips elèctrics i en sales tècniques. No deixa residus després de la seva utilització.

Cada extintor ha de ser visible, accessible i estar correctament senyalitzat. Les operacions de manteniment s’han de realitzar d’acord amb el programa establert pel fabricant i amb els requisits del RIPCI i de les normes UNE aplicables.

Els fums constitueixen un dels principals perills durant un incendi. Els sistemes de control i evacuació de fums tenen com a objectiu limitar-ne l’acumulació, facilitar l’evacuació dels ocupants i afavorir la intervenció dels serveis d’emergència.

Segons les característiques de l’edifici i la normativa aplicable, es poden utilitzar diferents solucions, entre les quals:

• Control natural de fums: mitjançant exutoris, obertures i altres elements destinats a afavorir l’evacuació natural dels fums.
• Control mecànic de fums: mitjançant extractors i sistemes motoritzats, especialment rellevants en determinats edificis, aparcaments i configuracions complexes.

El manteniment d’aquests sistemes és fonamental. A la pràctica, poden aparèixer problemes com comportes bloquejades per la corrosió, mecanismes defectuosos o exutoris obstruïts per instal·lacions afegides amb el pas del temps.

Són fallades silencioses que poden passar desapercebudes fins al dia que el sistema realment ha de funcionar.

Els equips no serveixen de gaire sense una organització rigorosa. El factor humà pot marcar la diferència entre una evacuació ordenada i una situació de pànic.

El plànol d’evacuació permet identificar les vies d’evacuació, les sortides i els principals equips de protecció contra incendis. La seva ubicació i les seves característiques s’han d’ajustar a la normativa aplicable a l’establiment.

En termes generals, ha de permetre identificar:

• Les vies d’evacuació i les sortides d’emergència.
• La ubicació dels extintors, els polsadors manuals d’alarma i altres equips de protecció.
• Els punts de reunió.
• Les instruccions d’actuació en cas d’incendi.

Les instruccions de seguretat han de ser clares, senzilles i adaptades a l’establiment. Evita utilitzar documents genèrics descarregats d’Internet si no reflecteixen la realitat de les teves instal·lacions: poden perdre gran part de la seva utilitat i no respondre a les necessitats reals d’evacuació.

Quan el fum envaeix un passadís, una senyalització adequada permet identificar ràpidament les vies d’evacuació i les sortides.

Els sistemes de senyalització luminiscent i l’enllumenat d’emergència ajuden a senyalitzar les vies d’evacuació i a identificar les sortides i els equips de protecció contra incendis. La seva instal·lació, les seves característiques i el seu manteniment s’han d’ajustar a la normativa aplicable, inclòs el RIPCI quan correspongui.

Els pictogrames normalitzats completen aquest dispositiu: permeten identificar les sortides, les direccions d’evacuació i els equips de lluita contra incendis. Han de romandre visibles i ser fàcilment identificables.

La millor instal·lació del món serà inútil si ningú sap com reaccionar. La formació en seguretat contra incendis és un element fonamental de la prevenció i de la preparació davant les emergències.

També s’han de tenir en compte les persones amb necessitats específiques: treballadors amb discapacitat, visitants, treballadors temporals, contractistes i subcontractistes. La seva evacuació s’ha de preveure en l’organització de les emergències.

La periodicitat dels simulacres d’emergència i evacuació depèn de l’activitat i de la normativa aplicable. Per a les activitats subjectes a la Norma Bàsica d’Autoprotecció, el pla ha d’establir la periodicitat dels simulacres i, en tot cas, es contempla una periodicitat mínima d’un simulacre a l’any.

No es tracta d’una simple formalitat: un simulacre permet comprovar l’eficàcia real de l’organització.

Un exercici correctament realitzat permet:

• Crear automatismes entre els ocupants.
• Identificar punts de congestió (portes bloquejades, escales obstruïdes, senyalització deficient).
• Comprovar el funcionament simultani dels sistemes d’alarma i de control de fums.
• Mesurar el temps d’evacuació i comparar-lo amb els objectius establerts.

Varia els escenaris —incendi en un local tècnic, un aparcament o durant la pausa del migdia— per evitar l’efecte de rutina. Un exercici sempre idèntic deixa de posar a prova la capacitat real de resposta.

La documentació de seguretat i manteniment és fonamental per demostrar que les mesures de protecció contra incendis es controlen i es mantenen correctament.

En funció del tipus d’establiment i de les obligacions aplicables, s’ha de conservar la documentació relativa a:

• Les dates i els resultats dels controls i les operacions de manteniment dels equips i sistemes de protecció contra incendis.
• Els informes dels simulacres d’evacuació i emergències, inclosos els temps d’evacuació i les observacions realitzades.
• Les dates i els justificants de les formacions del personal.
• Els certificats, actes i informes emesos per empreses mantenidores i organismes de control quan correspongui.

La normativa espanyola estableix obligacions específiques de documentació i conservació de la informació. Per exemple, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals obliga l’empresari a elaborar i conservar a disposició de l’autoritat laboral determinada documentació relativa a la prevenció i a l’avaluació de riscos.

En cas de sinistre, una documentació incompleta pot dificultar la demostració que les mesures de prevenció i manteniment s’havien aplicat correctament. No es tracta d’un simple expedient administratiu: és una part essencial de la gestió de la seguretat.

Protegir una empresa davant del risc d’incendi es basa en quatre pilars inseparables: una avaluació rigorosa dels riscos, uns equips adequats i correctament mantinguts, una organització d’evacuació provada i un personal format i implicat. Cap d’aquests pilars funciona de manera aïllada.

El compliment de la normativa no és un destí, sinó un procés continu. Les empreses més resilients són aquelles que aborden la seguretat contra incendis de manera proactiva, integrant la prevenció en el seu funcionament diari en lloc de reaccionar després d’un incident o d’una inspecció.

Vols revisar el nivell de compliment de les teves instal·lacions? Els experts de Scutum realitzen auditories completes de seguretat contra incendis i t’acompanyen en l’adaptació de les teves instal·lacions als requisits aplicables, des de l’avaluació inicial fins al manteniment dels equips.

Contacta amb nosaltres per parlar sobre la teva situació i elaborar un pla d’acció adaptat a les teves necessitats.