Sistema de seguretat contra incendis: la guia completa per triar la solució més adequada a la mida de la seva empresa

Un incendi en un local professional pot canviar-ho tot en pocs minuts. Més enllà del perill per a les persones, un incendi suposa un risc financer important: aturada de l'activitat, mercaderies destruïdes, dades perdudes, confiança dels clients afeblida. Una part significativa de les empreses que pateixen un incendi greu no se'n recupera mai del tot.

La seguretat contra incendis no és, per tant, una simple casella que cal marcar per complir la normativa. És una obligació legal, sens dubte, però sobretot és una inversió en la continuïtat de la seva activitat i en la protecció dels seus equips.

Aquesta guia l'acompanya pas a pas. Primer veurem els fonaments, la normativa i després els components d'un sistema de seguretat contra incendis, abans de proposar-li un enfocament concret segons la mida de la seva empresa, des del gerent d'una microempresa fins al responsable d'HSE d'un grup industrial.

Tota empresa, sigui quina sigui la seva mida, està subjecta a obligacions en matèria de seguretat contra incendis: a Espanya, les que estableix principalment la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals; a Portugal, les de la Lei n.º 102/2009 i del règim jurídic de seguretat contra incendis en edificis (RJ-SCIE). En particular, l'empresari ha de formar el seu personal, senyalitzar l'evacuació i posar a disposició material de primera intervenció adequat.

Dues nocions permeten afinar aquestes obligacions: l'establiment obert al públic i el lloc de treball sense accés de públic. Un establiment obert al públic rep clients, visitants o pacients: botiga, restaurant, clínica. Les seves normes solen ser més estrictes, perquè el públic, a diferència dels treballadors, no coneix el lloc. Un lloc de treball sense accés de públic, en canvi, només rep treballadors: oficines, tallers, magatzems. Aquesta distinció influeix molt en el nivell d'exigència del seu sistema de seguretat contra incendis. En tots dos països, la normativa classifica a més els edificis segons el seu ús (a Espanya, per exemple, ús comercial o de pública concurrència; a Portugal, les «utilizações-tipo» del RJ-SCIE).

Convé tenir present un principi: la normativa fixa un mínim, no un objectiu que cal assolir. Limitar-se a l'estricte mínim legal exposa la seva empresa a riscos que la llei no cobreix necessàriament: pèrdues d'explotació, danys en equips sensibles, deteriorament de la seva reputació.

Les seves 3 obligacions mínimes com a empresari

Un sistema de seguretat contra incendis és el conjunt d'equips que permeten detectar un inici d'incendi, avisar els ocupants i desencadenar les accions necessàries per limitar-ne la propagació. En general, es distingeixen tres grans famílies de components.

• La detecció agrupa tots els equips que identifiquen un començament d'incendi: detectors de fum, detectors de calor i polsadors manuals d'alarma que qualsevol persona pot accionar si cal.
• El tractament de la informació va a càrrec de l'equip de control i indicació, també anomenat central de detecció. És el cervell del sistema: rep la informació enviada pels detectors i decideix les accions que s'han de posar en marxa.
• L'actuació agrupa tot allò que limita les conseqüències del sinistre un cop donada l'alarma: avisadors acústics i lluminosos, portes tallafoc que compartimenten els locals, sistemes de control de fums i, de vegades, extinció automàtica.

El nombre de treballadors, el nombre de plantes i la presència de tallers o zones d'emmagatzematge influeixen directament en el grau de sofisticació del sistema que necessita. Aquestes són les grans tendències, que després haurà d'ajustar a la seva activitat.

Per a una petita estructura amb oficines senzilles, l'essencial es redueix a uns quants equips bàsics: extintors adequats (dimensionats segons la normativa: a Espanya, a no més de 15 m de recorregut des de qualsevol origen d'evacuació; a Portugal, per regla general, un per cada 200 m² amb un mínim de dos per planta), unes instruccions de seguretat ben visibles i, gairebé sempre, una alarma acústica senzilla accionada mitjançant un polsador manual.

Doni prioritat a solucions autònomes i fàcils de mantenir. El punt que sovint es descuida: la formació. Manejar un extintor en una situació d'estrès no s'improvisa.

En les petites estructures, el risc principal sol provenir d'instal·lacions elèctriques envellides o de zones d'emmagatzematge mal organitzades. Una diagnosi senzilla permet sovint detectar aquests punts d'atenció abans que es converteixin en un problema.

Tan bon punt la seva empresa creix, amb diverses plantes, un taller o una zona d'emmagatzematge, una simple alarma amb polsadors manuals sol deixar de ser suficient. Passa a necessitar un sistema més complet, amb una veritable central de detecció que centralitza la informació.

Les zones de risc (locals tècnics, arxius, tallers) requereixen detectors automàtics i no només polsadors manuals. Sovint es fa necessari un sistema de control de fums a les escales o a les grans superfícies.

En aquesta fase, un contracte de manteniment amb una empresa habilitada ja no és una opció de comoditat, sinó una necessitat operativa. Un sistema mal mantingut perd tota la seva eficàcia, sigui quina sigui la seva qualitat inicial.

A aquesta escala, la solució a mida esdevé la norma. Cada centre, cada activitat i cada edifici presenten riscos específics, cosa que fa indispensable una auditoria de seguretat contra incendis abans de qualsevol decisió d'equipament.

Els sistemes més complets garanteixen una detecció generalitzada a tot el centre i controlen automàticament altres equips: portes tallafoc, ventilació, control de fums. Per a les zones més crítiques, com ara centres de dades o magatzems d'alt valor, els sistemes d'extinció automàtica, com els ruixadors, ofereixen una resposta immediata.

La supervisió a distància i la televigilància les 24 hores permeten reaccionar en pocs minuts, fins i tot fora de l'horari d'activitat. És un dels pilars d'una gestió de riscos realment controlada a aquesta escala: els seus equips de seguretat s'han d'integrar en el seu pla d'autoprotecció (a Portugal, el pla d'emergència intern), perquè cada persona sàpiga exactament què ha de fer.

Visió general: quin nivell de protecció segons la seva mida?

La mida de la seva empresa ofereix una primera orientació, però no n'hi ha prou per si sola. Cal tenir en compte altres criteris per dimensionar correctament el seu sistema.

• L'activitat de l'empresa: una planta química i una agència de comunicació no presenten els mateixos riscos, encara que tinguin una plantilla comparable.
• La naturalesa de l'edifici: una estructura de fusta o un edifici de gran alçada imposa normes específiques.
• El valor dels béns que cal protegir: un centre de dades, unes existències de mercaderies o uns arxius sensibles solen justificar un nivell de protecció reforçat.
• La presència de públic: un establiment obert al públic es regeix per normes pròpies, generalment més estrictes que les d'un centre sense accés de públic.

El millor sistema de seguretat contra incendis del mercat no serveix de res si no es manté. La llei imposa revisions periòdiques, però, més enllà de l'obligació, només un contracte de manteniment amb una empresa habilitada (empresa mantenidora habilitada a Espanya, entitat registrada a l'ANEPC a Portugal) garanteix que els seus equips continuïn plenament operatius el dia que els necessiti.

El factor humà compta tant com la tècnica. Els simulacres d'evacuació periòdics, un equip d'evacuació format i identificat i un bon coneixement del material de primera intervenció per part dels seus equips marquen sovint la diferència entre un incident controlat i una situació que es descontrola.

Triar un sistema de seguretat contra incendis és, sobretot, triar una solució adaptada a la realitat de la seva empresa: la seva mida, la seva activitat, els seus edificis i els béns que acull. La mida és un primer filtre útil, però una auditoria personalitzada continua sent l'única manera de dimensionar un sistema realment a l'altura del que està en joc.

Precisament aquí és on intervé Scutum. Des de fa dècades acompanyem empreses de totes les mides, des de la microempresa fins al grup industrial amb diversos centres, amb una convicció senzilla: la seguretat no s'estandarditza, es construeix a mida. La nostra experiència en gestió de riscos i el nostre domini operatiu li permeten avançar amb una visió clara de les seves obligacions, les seves prioritats i les seves inversions, a qualsevol escala.

Vol saber amb precisió quin sistema s'adapta a la seva empresa? Contacti amb els nostres equips per obtenir una diagnosi personalitzada.

Per als equips bàsics, depèn del cas. A Espanya, els extintors els ha de col·locar una empresa instal·ladora o mantenidora habilitada, llevat d'establiments de fins a 100 m² o d'habitatges unifamiliars, on ho pot fer el mateix usuari. En canvi, quan es tracta d'un sistema complet amb central de detecció, la instal·lació per part d'una empresa habilitada és indispensable. És l'única manera de garantir la conformitat de la seva instal·lació i el seu bon funcionament el dia que realment s'hagi d'activar.

La responsabilitat de l'empresari es pot exigir tant en l'àmbit civil com en el penal. En cas d'accident, si es demostra un incompliment (manca de manteniment, absència de formació), podria respondre penalment per un delicte contra la seguretat dels treballadors, o fins i tot per homicidi imprudent en cas de mort. En matèria d'assegurances, l'incompliment de les obligacions contractuals, sovint alineades amb la normativa, també pot portar l'asseguradora a negar-se a indemnitzar els danys.