Tipus d’extintors i els seus agents extintors

Hi ha diferents tipus d’extintors dissenyats per combatre diferents tipus d’incendi, des de materials habituals com el paper i la fusta fins a equips elèctrics, líquids inflamables, olis de cuina i metalls combustibles.

A Espanya, els incendis es classifiquen, d’acord amb la norma UNE-EN 2, en cinc classes principals: A, B, C, D i F. Els incendis d’origen elèctric no constitueixen una classe de foc específica, però requereixen l’ús d’un extintor adequat per als equips i les instal·lacions elèctriques.

Com que els combustibles i les fonts d’ignició són diferents, també ho són els agents extintors necessaris per combatre eficaçment cada incendi. Utilitzar un extintor inadequat per a un determinat tipus de foc no només pot resultar ineficaç, sinó que també pot agreujar l’incendi i posar vides en perill.

Les principals classes de foc són:

A Espanya, els extintors s’han d’instal·lar d’acord amb els requisits establerts pel Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI). La seva ubicació ha de permetre que siguin fàcilment visibles i accessibles, i s’han de situar a prop dels punts on hi hagi una major probabilitat que s’iniciï un incendi i, sempre que sigui possible, a prop de les sortides d’evacuació.

La part superior de l’extintor ha d’estar situada entre 80 i 120 cm del terra, i la distància horitzontal màxima des de qualsevol punt considerat com a origen d’evacuació fins a un extintor no ha de superar els 15 metres.

Els extintors portàtils han de complir, entre altres requisits, les normes UNE-EN 3-7 i UNE-EN 3-10.

Scutum pot ajudar les empreses a seleccionar, instal·lar i mantenir els extintors més adequats en funció dels riscos presents a cada zona, contribuint al compliment dels requisits aplicables en matèria de protecció contra incendis.

Els extintors d’aigua combaten els incendis mitjançant un potent raig d’aigua. L’aigua refreda els materials en combustió en absorbir-ne l’energia tèrmica. A mesura que disminueix la temperatura, la combustió s’alenteix fins que les flames s’extingeixen completament.

L’agent utilitzat és senzill: H₂O, és a dir, aigua, que refreda el foc absorbint la calor generada pel material en combustió.

Els extintors d’aigua són adequats principalment per als incendis de classe A, provocats per materials sòlids combustibles com la fusta, el paper i els tèxtils.

Els centres de treball, com ara les oficines, poden estar especialment exposats a aquest tipus d’incendis a causa de la presència de paper, mobiliari i altres materials combustibles.

L’ús d’un extintor d’aigua s’ha de fer sempre seguint les instruccions indicades en el mateix equip. En els models corresponents, cal retirar el passador de seguretat, dirigir el broquet cap a la base de les flames i accionar la palanca.

Per això, a l’hora de seleccionar un extintor d’escuma, és important tenir en compte la composició de l’agent extintor i la normativa vigent.

Segons el seu tipus i homologació, els extintors d’escuma són adequats per a incendis de classe A i B, és a dir, incendis de materials sòlids combustibles i de determinats líquids inflamables.

En un incendi de materials sòlids, el raig s’ha de dirigir cap a la base de les flames. En cas d’incendi d’un líquid inflamable, l’escuma s’ha d’aplicar amb cura per cobrir progressivament la superfície del combustible sense dispersar-lo.

Els extintors de pols combaten els incendis interrompent la reacció química en cadena de la combustió i aïllant les flames del combustible.

Segons el tipus de pols utilitzat, els extintors poden ser adequats per a diferents classes de foc. Les pols ABC modernes, per exemple, solen contenir fosfat monoamònic, que intervé en la reacció química de la combustió i contribueix a extingir les flames.

Segons el seu tipus i homologació, els extintors de pols poden utilitzar-se per a incendis de classe A, B i C. També existeixen pols específiques per a incendis de classe D, és a dir, incendis de metalls.

Així mateix, determinats extintors de pols poden utilitzar-se en presència d’equips elèctrics, sempre que l’equip estigui dissenyat i certificat per a aquest ús.

Els extintors de pols són especialment versàtils i, per això, resulten útils en espais on poden coexistir diferents riscos d’incendi.

Tanmateix, la pols també presenta alguns inconvenients. Pot resultar irritant o perjudicial si s’inhala en grans quantitats i pot embrutar o danyar equips electrònics sensibles. Per això, el seu ús s’ha de valorar acuradament en espais amb equips delicats.

Els extintors de CO₂ són especialment adequats per a determinats incendis en instal·lacions i equips elèctrics, sempre que el model utilitzat estigui homologat per a aquest tipus de risc.

Per aquest motiu, són habituals en zones que contenen ordinadors, quadres elèctrics, equips electrònics o altres dispositius sensibles.

Un dels seus principals avantatges és que el CO₂ no deixa residus, fet que redueix el risc de danys derivats de les restes d’agent extintor sobre els equips.

Els extintors de CO₂ solen identificar-se mitjançant una identificació de color negre.

Abans d’utilitzar-los sobre un equip elèctric, cal desconnectar l’alimentació sempre que sigui possible i fer-ho de manera segura. A continuació, cal dirigir el broquet cap a la base del foc i accionar la palanca seguint les instruccions del fabricant.

Els extintors d’agent químic humit utilitzen una solució, generalment a base d’acetat de potassi (CH₃CO₂K), que es projecta directament sobre l’incendi. Algunes formulacions també poden contenir citrat de potassi o bicarbonat de potassi.

L’agent extintor actua de dues maneres. En primer lloc, refreda les flames i en redueix la temperatura, alentint la combustió. En segon lloc, forma una capa protectora sobre la superfície del combustible, creant una barrera entre les flames i el combustible i ajudant a evitar la reignició.

L’agent extintor es projecta en forma de boira fina per refredar l’oli o el greix en combustió sense provocar esquitxades que puguin propagar l’incendi.

Els extintors d’agent químic humit són especialment eficaços contra els incendis de classe F, provocats per olis i greixos utilitzats en aparells de cuina, com ara les fregidores.

En aquestes situacions, utilitzar aigua és extremadament perillós. El contacte de l’aigua amb l’oli calent pot provocar una vaporització instantània i una violenta projecció de l’oli en flames, fet que pot estendre ràpidament l’incendi i provocar cremades greus.

Els extintors d’agent químic humit cobreixen els olis i greixos en combustió, els aïllen de les flames i ajuden a aturar la combustió.

Molts sistemes automàtics disposen d’una ampolla de vidre o d’un altre element d’activació tèrmica. Quan la temperatura augmenta com a conseqüència d’un incendi, l’element d’activació s’acciona i allibera l’agent extintor.

Segons el sistema, es poden utilitzar diferents agents extintors, entre els quals hi ha la pols.

Els sistemes automàtics d’extinció poden millorar especialment la protecció de zones desocupades o amb poca presència de persones. Es poden instal·lar, per exemple, en determinades sales tècniques, magatzems o altres zones on no hi hagi persones presents de manera permanent.

La solució més adequada depèn del tipus de risc d’incendi, de les característiques de l’espai que es vol protegir i del sistema utilitzat.

Un risc d’incendi cada vegada més rellevant tant en empreses com en llars són els incendis de bateries d’ió-liti. Aquestes bateries es troben, entre altres dispositius, en telèfons mòbils, ordinadors portàtils, bicicletes elèctriques, patinets elèctrics i eines elèctriques.

Els extintors dissenyats específicament per a aquest tipus d’incendis poden utilitzar agents extintors a base d’aigua i vermiculita, projectats en forma de boira fina.

L’aigua permet principalment refredar la bateria i limitar l’augment de temperatura, mentre que les partícules de vermiculita poden formar una barrera protectora sobre la bateria.

Aquesta capa contribueix a aïllar la bateria i a reduir el risc de reignició.

Un dels agents utilitzats per a aquest tipus d’extinció és la Aqueous Vermiculite Dispersion (AVD), una dispersió aquosa de vermiculita.

La vermiculita és un mineral natural que també s’utilitza, entre altres àmbits, en jardineria.

Els incendis de bateries d’ió-liti presenten un repte particular, ja que les bateries poden tornar a incendiar-se després que el foc sembli haver-se extingit, entre altres raons a causa d’un fenomen conegut com a descontrol tèrmic (Thermal Runaway).

Per això, els extintors convencionals no són necessàriament adequats per a tots els incendis relacionats amb bateries d’ió-liti. En les zones on aquestes bateries s’utilitzen, es carreguen o s’emmagatzemen, cal avaluar si són necessaris agents extintors específics i mesures addicionals de protecció contra incendis.

Cada tipus d’extintor actua sobre un o diversos elements del triangle del foc: calor, combustible i oxigen.

Entendre el funcionament dels diferents agents extintors permet comprendre per què és fonamental escollir l’extintor adequat i per què utilitzar un agent incorrecte pot resultar perillós.

Escollir l’extintor adequat és fonamental tant per garantir la seguretat de les persones com per protegir els edificis i els béns materials.

Els diferents riscos d’incendi requereixen diferents mètodes i agents d’extinció. Utilitzar un extintor inadequat pot augmentar el perill o contribuir a la propagació de l’incendi.

A Espanya, l’elecció i la distribució dels equips de protecció contra incendis s’han de dur a terme tenint en compte la normativa aplicable i les característiques de l’establiment. El Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI) estableix, entre altres aspectes, els requisits relatius als extintors, la seva ubicació, senyalització i manteniment.

Els extintors s’han de mantenir en condicions adequades de funcionament i han de sotmetre’s a les operacions de manteniment establertes pel RIPCI. Aquest reglament estableix diferents periodicitat per a les operacions de manteniment i contempla, entre altres aspectes, comprovacions periòdiques de l’accessibilitat, la senyalització, l’estat de conservació i el funcionament.

A més, les empreses mantenidores han de documentar les operacions realitzades i emetre el certificat de manteniment periòdic corresponent.

Una formació adequada, un manteniment periòdic i una senyalització clara permeten identificar ràpidament els extintors i utilitzar-los correctament en cas d’emergència.

En conèixer els diferents agents utilitzats en els extintors i el seu funcionament, les empreses poden millorar la seva protecció contra incendis, protegir les seves instal·lacions i estar més ben preparades per respondre de manera ràpida i segura davant d’un incendi.

No esperis que es produeixi un incendi per actuar. Contacta amb Scutum per avaluar les necessitats de protecció contra incendis de les teves instal·lacions, seleccionar els extintors adequats i organitzar-ne la instal·lació i el manteniment.

D’aquesta manera, podràs assegurar-te que les teves instal·lacions disposen dels mitjans d’extinció adequats per als diferents riscos d’incendi als quals poden estar exposades.