Comment installer un système de télésurveillance dans son entreprise ?

Un robatori no costa només el preu del material sostret. S’hi afegeixen l’aparador que cal substituir, les existències perdudes, la producció aturada i els clients que cal tranquil·litzar. Avui dia, la seguretat ja no és una simple partida de despesa. Forma part de la continuïtat del negoci. Les asseguradores s’hi fixen molt i els vostres clients hi compten.Tanmateix, el projecte pot semblar complex.

• Quines càmeres cal triar? 
• On s’han d’emmagatzemar les imatges?
• Què diu la llei sobre la vigilància dels treballadors? 

Entre decisions tècniques i obligacions legals (RGPD, LOPDGDD, normativa laboral), un error pot sortir car.

Aquesta guia us acompanya pas a pas. Hi trobareu els avantatges d’un sistema professional de televigilància, el mètode en 6 passos per instal·lar-lo, les normes que heu de respectar i algunes referències de pressupost.

Un sistema ben dissenyat respon a quatre reptes.

• La dissuasió. Les càmeres ben visibles són la primera barrera contra els actes malintencionats. Molts intents de robatori o de vandalisme s’aturen fins i tot abans de començar.
• La verificació d’alarmes a distància. Quan s’activa una alarma, un operador comprova en temps real què passa a les instal·lacions, de dia i de nit. Aquesta és la funció de la verificació per vídeo: distingir una intrusió real d’una falsa alarma abans de mobilitzar una intervenció. Així guanyeu rapidesa i eviteu desplaçaments innecessaris.
• L’obtenció de proves. En cas de robatori, danys o agressió, les imatges enregistrades poden ser útils per a les forces i cossos de seguretat, per a la vostra asseguradora o per a la justícia.
• La seguretat dels treballadors. La televigilància també protegeix els vostres equips, especialment les persones que treballen en horaris atípics o en instal·lacions aïllades. Saber que un centre vigila les 24 hores del dia canvia el dia a dia.

Una instal·lació fiable segueix un mètode. Aquests són els sis passos, per ordre:

No es tria una càmera abans de saber què ha de protegir. Per això serveix l’auditoria.

• Identificar les zones crítiques: entrades i sortides, zones d’emmagatzematge, caixes, aparcaments, sales de servidors.
• Definir l’objectiu de cada càmera: simple vigilància d’una zona, identificació de persones o lectura de matrícules. Com més precís sigui l’objectiu, més prestacions haurà d’oferir la càmera.
• Avaluar les limitacions: lluminositat de dia i de nit, exposició a la intempèrie, distància que cal cobrir.

Llista de comprovació de l’auditoria -
Quines zones ja han patit algun incident (robatori, intrusió, danys)? 
Quins béns, existències o dades són els més sensibles? 
Hi ha empleats que treballen sols, de nit o el cap de setmana? 
Necessito una simple alerta o una intervenció humana en cas d’activació? 
Les meves instal·lacions estan obertes al públic? 
Quin pressupost puc dedicar a la instal·lació i, després, a la quota mensual?

Les càmeres. 

Cada tipus de càmera de seguretat per a empreses respon a un ús:

• Domo: discreta, ideal per a interiors (recepció, oficines, magatzem).
• Bullet: més visible i, per tant, més dissuasiva, adequada per a exteriors (façanes, accessos).
• PTZ (motoritzada): gira i fa zoom a distància per cobrir grans superfícies, com ara un aparcament.

La qualitat d’imatge. 

El Full HD és suficient per vigilar una zona. El 4K esdevé necessari per identificar un rostre o una matrícula a distància. La visió nocturna per infraroigs és imprescindible per a una vigilància eficaç les 24 hores del dia.

L’emmagatzematge de les imatges.

La connexió. 

El cablejat (IP/PoE) transporta alhora les dades i l’alimentació per un únic cable. La connexió sense fil (wifi) és més fàcil d’instal·lar, però més sensible a les interferències i a la inhibició de senyal. A l’empresa, recomanem el cablejat: garanteix una imatge estable, sense talls.

Videovigilància o televigilància? 

És la decisió que més condiciona el vostre projecte.

• Amb la videovigilància, sou vosaltres qui mireu les imatges, en directe o a posteriori.
• Amb la televigilància, un centre de control rep automàticament l’alerta i actua, les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.

A Scutum, un operador verifica cada alerta, amb el suport de l’analítica de vídeo, abans d’activar qualsevol intervenció. El sistema no es limita a enregistrar: reacciona, de la mateixa manera, cada vegada. Per aprofundir-hi, llegiu el nostre article Videovigilància vs. telesupervisió: quina diferència hi ha per a la vostra empresa?

La normativa de la televigilància a l’empresa és estricta. Aquestes són les normes essencials.

El principi de proporcionalitat. 

Només podeu enregistrar allò que sigui necessari per a un objectiu de seguretat concret. No es permet una vigilància excessiva.

La informació a les persones. 

Heu de col·locar, en un lloc prou visible, un cartell que indiqui:

• l’existència del tractament (zona videovigilada);
• la identitat i l’adreça del responsable del tractament;
• davant de qui poden exercir els seus drets les persones enregistrades (accés a les imatges, supressió, etc.);
• on es pot obtenir més informació sobre el tractament de les seves dades.

Model de cartell informatiu
«ZONA VIDEOVIGILADA.
Responsable del tractament: [Nom i adreça de l’empresa].
Podeu exercir els vostres drets de protecció de dades davant de: [servei / adreça electrònica].
Més informació sobre el tractament de les vostres dades personals: [adreça web o codi QR].»

Els treballadors. 

La legislació sobre televigilància a l’empresa protegeix la seva intimitat:

• Heu d’informar els representants dels treballadors, si n’hi ha, abans de la instal·lació.
• Heu d’informar cada treballador afectat amb caràcter previ i de manera expressa, clara i concisa.
• No es permet enregistrar un treballador de manera contínua al seu lloc de treball, llevat de casos excepcionals justificats i proporcionats (per exemple, la manipulació de diners).
• Està prohibit enregistrar als llocs destinats al descans o a l’esbargiment, com ara vestidors, lavabos o menjadors.

Els clients i visitants. 

N’hi ha prou amb un cartell clar, des de l’entrada, per informar-los.

RGPD i LOPDGDD. 

També heu de:

• incloure el sistema al registre de les activitats de tractament de l’empresa;
• limitar el termini de conservació de les imatges (un mes com a màxim des de la seva captació, llevat de les excepcions previstes per la llei);
• protegir l’accés a les imatges, reservat exclusivament a les persones autoritzades.

Aquestes obligacions de vegades es perceben com un fre. Ben integrades des del disseny, es converteixen, al contrari, en una protecció per a l’empresa, tant davant d’una inspecció com davant d’un litigi.

Aquí és on la qualitat de l’execució marca la diferència.

• Ubicacions i angles de visió: cobrir cada zona identificada durant l’auditoria, sense punts cecs i evitant els contrallums.
• Estesa de cables: respectar les bones pràctiques professionals (canaletes, falsos sostres) per aconseguir una instal·lació discreta, duradora i difícil de sabotejar.
• Alimentació elèctrica: preveure una alimentació estable i un SAI (sistema d’alimentació ininterrompuda), perquè el sistema continuï funcionant en cas de tall de corrent.

Recórrer a un instal·lador especialitzat com Scutum garanteix una instal·lació fiable i d’acord amb la normativa. 

Un bon equip mal configurat no protegeix. La configuració inclou:

• l’ajust del gravador i de les càmeres (resolució, durada de l’enregistrament, marca de data i hora);
• la detecció de moviment, ajustada zona per zona per limitar les falses alarmes;
• la creació d’accessos segurs, nominatius, exclusivament per a les persones autoritzades;
• la connexió a la central receptora d’alarmes, si heu triat aquesta opció.

Darrera etapa, sovint oblidada. Les persones autoritzades a consultar les imatges han de saber:

• utilitzar el sistema, tant en directe com en reproducció
• aplicar les normes de confidencialitat
• respectar els drets de les persones enregistrades (accés, conservació, supressió)

Un sistema conforme el dia de la instal·lació ha de continuar sent-ho en el dia a dia.

Una instal·lació reeixida es basa en tres pilars:

• una auditoria precisa de les vostres necessitats reals;
• un equip adaptat a les vostres instal·lacions i a la vostra activitat;
• un compliment rigorós de la llei, des del RGPD fins a la normativa laboral.

Confiar el vostre projecte a Scutum és comptar amb un únic interlocutor per a aquests tres aspectes, des de l’auditoria fins a la vigilància les 24 hores del dia. El nostre saber fer es basa en més de 35 anys d’experiència i més de 425.000 instal·lacions protegides. Una única ambició: aportar-vos una certesa operativa, perquè el vostre èxit perduri en el temps.

Contacteu avui mateix amb els nostres experts per sol·licitar una auditoria de seguretat i una proposta a mida.

Demander mon audit gratuit 

Sí, les càmeres falses estan permeses en la majoria dels casos. Poden tenir un efecte dissuasiu davant dels intents d’intrusió o de vandalisme. En canvi, no permeten detectar un incident ni enregistrar proves. No es poden integrar en un sistema de televigilància ni de verificació per vídeo. Per això, per a una protecció eficaç, no es recomanen com a únic dispositiu de seguretat.

El termini de conservació ha d’estar justificat per la finalitat del sistema. A la pràctica, les imatges es conserven entre uns quants dies i un mes. A Espanya, la LOPDGDD fixa un màxim: les imatges s’han de suprimir en el termini d’un mes des de la seva captació. Només es poden conservar més temps per acreditar actes que atemptin contra la integritat de persones, béns o instal·lacions; en aquest cas, s’han de posar a disposició de l’autoritat competent en un termini màxim de 72 hores des que es tingui coneixement de la gravació. L’empresa ha de poder justificar el termini triat d’acord amb la normativa de protecció de dades.

Per regla general, no: les càmeres s’han d’orientar cap als espais privats de l’empresa. La via pública només hi pot aparèixer de manera molt limitada, en la mesura en què sigui imprescindible per a la seguretat o tècnicament inevitable. El sistema no ha de permetre vigilar de manera permanent els vianants ni els vehicles. Es poden configurar màscares de privacitat per ocultar les zones afectades. La instal·lació ha de respectar les normes de protecció de la privacitat.

No sempre. Si el sistema està connectat a una central receptora d’alarmes, la normativa de seguretat privada exigeix revisions preventives periòdiques. En els altres casos no és obligatori, però sí molt recomanable per garantir el bon funcionament del sistema a llarg termini. Un contracte de manteniment sol incloure controls periòdics, actualitzacions de programari i intervencions en cas d’avaria. Redueix el risc de fallada just en el moment en què el sistema ha d’actuar. Alguns contractes de televigilància ja inclouen el manteniment.

El preu d’instal·lació d’un sistema de televigilància depèn de la mida de les instal·lacions, del nombre de càmeres, dels punts d’accés que cal protegir i de les funcionalitats desitjades. Cal distingir entre el cost d’instal·lació de l’equip i el de la quota del servei de televigilància. Una pime petita es pot equipar per uns quants milers d’euros, als quals s’afegeix una quota mensual segons el nivell de servei. Opcions com la verificació per vídeo, el control d’accessos o la detecció d’incendis fan variar el preu. Una auditoria de seguretat permet obtenir un pressupost adaptat a les vostres necessitats reals.